Des del primer moment, les vocalies de jubilats de les associacions de veïns van ser de les més actives. Van participar en la vida de l’associació i del barri però també es van plantejar específicament la mancança d’equipaments per a la tercera edat, com residències o centres de dia, per una banda, així com també la qüestió bàsica de les pensions mínimes i la seva actualització.
La coordinadora de les vocalies de jubilats i pensionistes de les associacions de veïns de Barcelona va fer la seva primera gran campanya, Jubilat, aixeca el cap, posant de manifest la necessitat i la possibilitat que tenien els jubilats de reclamar els seus drets. Aquesta campanya, que va aconseguir omplir el Palau d’Esports de Montjuïc, va ser l’embrió de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, que té la seu al Centre Cultural Tomàs Tortajada del Poble Sec.
També, i en col·laboració amb les centrals sindicals, els jubilats de les associacions de veïns de Barcelona van protagonitzar durant la transició la primera manifestació de jubilats des de la guerra civil per reclamar pensions, assistència sanitària i equipaments necessaris. Manifestació que va tenir una gran participació i repercussió, a més de provocar que els organitzadors acabessin a la comissaria de policia de Via Laietana.
Des dels anys 90 del segle XX, i en paral·lel al procés d’envelliment de la població de Barcelona, el dèficit d’equipaments per a la gent gran segueix essent un dels cavalls de batalla del moviment veïnal, sempre atent a l’aparició de noves necessitats de millora de les condicions de vida als barris.
Reclamacions: